Actualidad y asesoría empresarial

NEWSLETTER FISCAL SETEMBRE 2026

EDITORIAL

En aquesta Newsletter de novetats fiscals corresponent al mes de setembre de 2026 incloem els articles següents:

  1. Novetats legislatives, jurisprudencials i doctrinals
  1. Calendari fiscal: setembre 2026

Esperem que totes aquestes informacions siguin del vostre interès.

Gràcies.

Una salutació.

NOVETATS LEGISLATIVES, JURISPRUDENCIALS I DOCTRINALS

 

Sentència del Tribunal Suprem, de data 20/07/2026, sobre l’aplicació de la clàusula antiabús en el diferiment de les plusvàlues latents del règim FEAC

ANTECEDENTS I FETS RELLEVANTS

  • Al desembre de 2006, una contribuent, el seu marit i les seves dues filles van constituir la societat Santo Mouro Inversiones Segle XXI, SL Els cònjuges van aportar a la nova holding accions i participacions valorades en més de 52 milions d’euros, mentre que cada filla va fer una aportació dinerària de 3.000 euros. L’operació es va acollir al règim fiscal especial de fusions, escissions, aportacions d’actius i canvi de valors —règim FEAC—, de manera que la contribuent no va integrar en el seu IRPF del 2006 cap guany patrimonial per les plusvàlues latents posades de manifest amb les aportacions.
  • La Inspecció va considerar que l’operació no es podia acollir al règim especial. Va apreciar, entre altres circumstàncies, que no concorrien motius econòmics vàlids i va sostenir que els veritables objectius de l’estructura eren fiscals: reduir la tributació dels dividends, disminuir la tributació a l’impost sobre el patrimoni i reduir en el futur la corresponent a l’impost sobre successions i donacions. Com a conseqüència d’això, l’AEAT va aplicar el règim general i va obligar la contribuent a tributar a IRPF per les plusvàlues latents de les participacions aportades, eliminant íntegrament el diferiment FEAC.
  • La qüestió de si existien motius econòmics vàlids o no havia quedat fora del debat casacional. El Tribunal Suprem parteix expressament que la seva inexistència no era ja controvertida. Allò discutit era una altra cosa: quines conseqüències pot extreure l’Administració de la clàusula antiabús i, en particular, si l’absència de motius econòmics vàlids autoritza automàticament a suprimir el diferiment de les plusvàlues latents.

Objecte del recurs de cassació. La interlocutòria d’admissió va plantejar essencialment tres interrogants: si l’article 96.2 TRLIS incorporava implícitament el principi de proporcionalitat i permetia una inaplicació parcial del FEAC; si, si fos així, l’Administració podia eliminar el diferiment i fer tributar immediatament les plusvàlues latents; i si l’exempció de l’article 21 TRLIS es podia considerar un avantatge fiscal abusiu.

La contribuent defensava que el principi de proporcionalitat obligava a limitar la regularització als concrets avantatges fiscals abusivament perseguits i identificats per la Inspecció, entre els quals no figurava el diferiment de les plusvàlues. L’advocacia de l’Estat sostenia, per contra, que l’antic article 96.2 TRLIS imposava la inaplicació total del règim quan hi havia abús.

DECISIÓ DEL TRIBUNAL SUPREM I DOCTRINA FIXADA

El Tribunal Suprem estima el recurs de cassació, casa i anul·la la sentència de l’Audiència Nacional i estima el recurs contenciós administratiu de la contribuent, i anul·la les resolucions administratives impugnades. La raó decisiva és que l’Administració havia eliminat automàticament el diferiment malgrat que aquest avantatge no havia estat identificat a la liquidació com l’objectiu abusiu perseguit.

La Sala fixa doctrina expressa:

  • L’article 96.2 TRLIS conté implícitament un principi de proporcionalitat que permet la inaplicació parcial del règim FEAC, fins i tot sota la vigència de l’antic TRLIS. Només es poden eliminar els avantatges fiscals abusivament pretesos i degudament identificats a l’acord de liquidació.

A més, el Suprem estableix una regla especialment rellevant per a les aportacions a societats hòlding: l’Administració únicament pot eliminar el diferiment i fer tributar les plusvàlues latents quan justifiqui, mitjançant una “motivació reforçada”, que precisament aquest diferiment va constituir el principal objectiu cercat amb l’operació. Aquesta motivació ha d’identificar elements probatoris clarament indicatius de la finalitat esmentada.

En canvi, el Tribunal no resol la tercera qüestió sobre si l’exempció de l’article 21 TRLIS constitueix un avantatge fiscal abusiu. Considera que aquesta matèria no havia format part de la controvèrsia a la instància i que pronunciar-s’hi vulneraria els límits de l’article 93.1 LJCA. A més, assenyala que, en el supòsit concret, la norma materialment relacionada amb la deducció per doble imposició interna era l’article 30 TRLIS, no l’article 21, relatiu fonamentalment a rendes de font estrangera.

Arguments jurídics del Tribunal Suprem

  • El primer eix del raonament és el principi de proporcionalitat. L’article 96.2 TRLIS constitueix una clàusula antiabús que transposa l’article 11.1.a) de la Directiva 90/434/CEE. Per al Suprem, aquesta norma nacional s’ha d’interpretar d’acord amb el dret de la Unió i amb la finalitat del règim FEAC: permetre les reestructuracions empresarials sota un principi de neutralitat fiscal, evitant que la fiscalitat constitueixi un obstacle per a la seva realització. Per això la reacció davant l’abús no pot anar més enllà del necessari per eliminar-lo.
  • En conseqüència, la frase de l’antic article 96.2 TRLIS –“no s’aplicarà el règim”– no obliga a una expulsió total i indiscriminada del FEAC. La manca d’una menció expressa a la inaplicació “total o parcial”, com conté actualment l’article 89.2 LIS, es pot integrar mitjançant una interpretació conforme a la Directiva. Segons la Sala, no es tracta d’una interpretació contra legem.
  • El segon eix és que la inexistència de motius econòmics vàlids no produeix automàticament la pèrdua total del règim. Pot operar com a indici o presumpció de finalitat elusiva, però el que és determinant és identificar el concret avantatge fiscal abusiu perseguit. El Suprem recorda la seva jurisprudència prèvia segons la qual l’obtenció d’un avantatge fiscal no és, per si mateix, il·legítim: el règim FEAC està dissenyat precisament per generar neutralitat i diferiment.
  • El tercer argument afecta específicament les plusvàlues latents. El diferiment no és una anomalia del règim, sinó un dels elements essencials. La no-tributació immediata de la plusvàlua que aflora amb una operació de reestructuració constitueix precisament el mecanisme que permet mantenir la neutralitat fiscal. Per això, no es pot considerar només un avantatge abusiu susceptible d’eliminació automàtica.
  • En el cas concret, la Inspecció havia identificat com a avantatges perseguits la reducció de la tributació de dividends, de l’impost sobre el patrimoni i de l’impost sobre successions i donacions. No havia identificat com a objectiu abusiu el diferiment de les plusvàlues latents. Tot i això, va concloure automàticament que aquestes plusvàlues havien de tributar immediatament a IRPF. Per al Suprem, aquest salt argumental és insuficient.
  • D’aquí sorgeix l’exigència de motivació reforçada: per privar el contribuent del diferiment, l’Administració ha de demostrar que precisament aquest diferiment era el principal objectiu perseguit i ha d’expressar quines són les proves o els indicis concrets que permeten arribar a aquesta conclusió. La càrrega probatòria correspon a l’Administració, en línia amb la jurisprudència del TJUE a Euro Park Service.

La Sala sintetitza la seva posició en diverses idees: el FEAC és un règim general lligat a la neutralitat; obtenir un avantatge fiscal pot ser legítim; només són eliminables els avantatges perseguits abusivament; el diferiment és inherent al règim; i només es pot eliminar quan es provi que va ser l’objectiu principal de l’operació.  

 

Sentència del Tribunal Suprem, de data 16/07/2026, sobre l’exclusió de deducció de l’IVA en atencions a clients i espectacles esportius

ANTECEDENTS I FETS

  • La mercantil Randstad España, SLU va suportar quotes d’IVA derivades de l’adquisició d’entrades per a espectacles esportius (entre ells, partits del FC Barcelona i del Reial Madrid) i de serveis recreatius (com jornades de golf), destinats a convidar clients actuals i potencials amb la finalitat d’enfortir les relacions comercials i fomentar la captació i la fidel.
  • La societat defensava que aquestes despeses estaven directament relacionades amb la seva activitat empresarial, formaven part de la seva política comercial i eren necessàries per obtenir ingressos, per la qual cosa entenia que l’IVA suportat havia de ser deduïble d’acord amb el principi de neutralitat de l’impost.
  • L’Administració tributària, mitjançant liquidació provisional relativa a l’IVA dels períodes 4 a 12 de l’exercici 2012, va regularitzar les deduccions practicades en considerar que l’article 96.U. Així mateix, va imposar la corresponent sanció.
  • El TEAC va confirmar la liquidació i la sanció. Posteriorment, l’Audiència Nacional va estimar parcialment el recurs de Randstad i va anul·lar únicament la sanció, però va confirmar la regularització relativa a l’IVA suportat en aquestes despeses.

Objecte del recurs de cassació

  • El Tribunal Suprem va admetre el recurs per determinar si la limitació al dret a la deducció prevista a l’article 96.U. 1986), sense existir una norma anterior que estableixi formalment aquesta limitació.

DECISIÓ DEL TRIBUNAL SUPREM

  • El Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació interposat per Randstad España i confirma la sentència de l’Audiència Nacional quant a la improcedència de deduir l’IVA corresponent a les despeses per espectacles recreatius i atencions a clients.
  • Així mateix, reitera la doctrina jurisprudencial fixada en la sentència de 13 de juliol de 2026 (recurs de cassació 5250/2022), declarant que: L’article 176, paràgraf segon, de la Directiva IVA no s’oposa a la regulació continguda en l’article 96.Uno.4. a deduir l’IVA suportat en despeses d’espectacles recreatius i atencions a clients queda emparada per la clàusula standstill.
  • No s’imposen les costes processals.

Fonaments jurídics

El Tribunal fonamenta la seva decisió en els arguments següents:

Primer. La qüestió ja va ser resolta pel TJUE

  • Durant la tramitació del recurs, el Tribunal Suprem va suspendre el procediment fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resolgués la qüestió prejudicial plantejada a l’assumpte C 515/24, Randstad Espanya.
  • El TJUE va concloure que l’article 176 de la Directiva IVA permet mantenir una exclusió nacional del dret a deducció encara que la norma interna entrés en vigor el mateix dia de l’adhesió d’Espanya a la Unió Europea, sempre que no ampliés posteriorment l’abast d’aquesta limitació.

Segon. La clàusula standstill protegeix la normativa espanyola

  • El Suprem destaca que la finalitat de la clàusula standstill és permetre als Estats membres conservar les limitacions nacionals existents fins que el Consell de la Unió aprovi una regulació harmonitzada sobre les despeses excloses del dret de deducció.
  • En el cas espanyol, encara que abans de 1986 no existia un IVA idèntic al comunitari, l’entrada en vigor simultània del nou sistema de l’IVA i de les limitacions previstes a la Llei 30/1985 no vulnera la Directiva, ja que:
    • no va ampliar posteriorment les restriccions;
    • va mantenir inalterat el seu àmbit d’aplicació;
    • respecta la finalitat de la clàusula de congelació.

Tercer. Les despeses recreatives i de representació constitueixen una excepció al principi general de deducció

  • El Tribunal recorda que el dret a deduir l’IVA és un principi essencial del sistema comú de l’impost, però no és absolut.
  • La mateixa Directiva preveu que determinades despeses que no presenten un caràcter estrictament professional —com les despeses de luxe, esbarjo o representació— puguin quedar excloses del dret de deducció.
  • Per això, considera plenament compatible amb el dret de la Unió l’exclusió prevista a l’article 96 de la Llei de l’IVA.

Cambra. La deduïbilitat a l’impost sobre societats no condiciona la de l’IVA

  • Randstad sostenia que aquestes despeses són fiscalment deduïbles a l’impost sobre societats per estar correlacionades amb l’obtenció d’ingressos.
  • El Tribunal rebutja aquest argument perquè tots dos impostos responen a finalitats diferents:
    • l’impost sobre societats grava la renda empresarial;
    • l’IVA grava el consum.
  • Per això, la deduïbilitat en un dels impostos no implica necessàriament la deduïbilitat a l’altre.

Cinquè. No és procedent plantejar una nova qüestió prejudicial

  • Després de la sentència del TJUE, la recurrent va sol·licitar una nova qüestió prejudicial per aclarir determinats extrems.
  • El Tribunal Suprem rebutja aquesta petició perquè considera que la sentència del TJUE és clara, suficient i plenament aplicable al litigi, i es troba davant d’un supòsit d’acte aclarit, per la qual cosa no hi ha obligació de promoure un nou reenviament prejudicial.

Sentència del Tribunal Suprem, de data 1/07/2026, sobre la determinació de la principal font de renda per aplicar el règim fiscal d’empresa familiar

ANTECEDENTS I FETS

La sentència resol un recurs de cassació interposat per l’Administració General de l’Estat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que havia estimat el recurs d’un contribuent davant d’una liquidació de l’IRPF corresponent a l’exercici 2017.

Fets que originen el litigi

  • El contribuent va transmetre gratuïtament al seu fill diversos immobles afectes a una explotació agrària.
  • En presentar la seva declaració de l’IRPF corresponent a l’exercici 2017 no va declarar el guany patrimonial derivat d’aquesta transmissió per entendre que resultava aplicable el supòsit de no-subjecció previst a l’article 33.3.c) de la Llei de l’IRPF.
  • L’Administració va iniciar un procediment de comprovació limitada i va concloure que aquesta exempció no era aplicable perquè l’activitat agrària no constituïa la font de renda principal del contribuent.
  • Per arribar a aquesta conclusió va comparar:
    • els rendiments nets de l’activitat agrària (calculats en estimació objectiva), i
    • els rendiments nets del treball (pensió).
  • Com que els rendiments nets de l’activitat no superaven el 50% de la base imposable, va regularitzar la situació tributària del contribuent.
  • El TEAR va confirmar la liquidació.
  • Posteriorment, el TSJ de la Comunitat Valenciana va anul·lar aquesta liquidació en considerar que la comparació s’havia de fer utilitzant els rendiments íntegres, no els nets.

Objecte del recurs de cassació

El Tribunal Suprem havia de determinar:

  • Si, per comprovar si una activitat econòmica constitueix la principal font de renda del contribuent als efectes de l’article 33.3.c) LIRPF, la comparació amb les restants rendes s’ha de fer utilitzant els rendiments nets o els rendiments íntegres (bruts).

DECISIÓ DEL TRIBUNAL SUPREM

El Tribunal Suprem:

  • desestima el recurs de cassació de l’advocat de l’Estat;
  • confirma la sentència del TSJ de la Comunitat Valenciana;
  • fixa doctrina jurisprudencial.

Doctrina fixada

  • Quan sigui necessari determinar quina constitueix la principal font de renda del contribuent per aplicar l’article 33.3.c) LIRPF, la comparació s’ha de fer utilitzant els rendiments íntegres o bruts i no els rendiments nets, quan els diferents rendiments hagin estat calculats mitjançant mètodes diferents.

Fonaments jurídics

El Tribunal desenvolupa diversos arguments.

  1. A) El problema sorgeix perquè els rendiments nets no són homogenis
  • Els rendiments de l’activitat agrària estaven calculats mitjançant estimació objectiva (mòduls).
  • Els rendiments del treball estaven calculats segons les regles ordinàries de l’IRPF.
  • Per tant, tots dos rendiments nets no són comparables entre si.
  1. B) La interpretació literal del Reglament no es pot aplicar de forma automàtica
  • És cert que l’article 3 del RD 1704/1999 parla de rendiments nets.
  • Tot i això, el Tribunal considera que aquesta referència únicament resulta adequada quan tots els rendiments s’obtenen mitjançant sistemes homogenis de càlcul.
  • Quan uns rendiments procedeixen d’estimació objectiva i d’altres d’estimació directa o de rendiments del treball, la comparació deixa de ser homogènia i condueix a resultats distorsionats.
  1. C) Ha de prevaler la finalitat de la norma
  • La Sala recorda que el règim especial pretén afavorir la continuïtat de l’empresa familiar evitant que la transmissió entre familiars generi una càrrega fiscal excessiva.
  • Per això fa una interpretació finalista del conjunt normatiu.
  • Si la comparació s’efectués utilitzant magnituds netes obtingudes mitjançant sistemes completament diferents, es podria frustrar injustificadament la finalitat perseguida pel legislador.
  1. D) La comparació s’ha de fer sobre magnituds equivalents

El Tribunal considera que únicament els rendiments íntegres permeten efectuar una comparació objectiva entre:

  • activitat econòmica;
  • treball;
  • restants fonts de renda.

En conseqüència, en supòsits com l’examinat, la comparació s’ha de fer utilitzant els ingressos bruts. 

 

Acte admès a tràmit del Tribunal Suprem, de data 2/07/2026, sobre la qualificació de l’arrendament d’immobles com a activitat econòmica 

ANTECEDENTS I FETS QUE DONEN ORIGEN A L’ASSUMPTE

El litigi té el seu origen en la regularització de l’IRPF de l’exercici 2011 d’un comuner d’una comunitat de béns constituïda per desenvolupar una activitat d’arrendament d’immobles i recerca d’inversions immobiliàries.

La comunitat de béns va adquirir un immoble de gran dimensió a Alcorcón, ja arrendat a Mercadona, i va declarar que desenvolupava una activitat econòmica d’arrendament. En conseqüència:

  • Els rendiments atribuïts als comuners van ser declarats com a rendiments d’activitats econòmiques.
  • Es va aplicar l’incentiu fiscal de llibertat d’amortització previst a la Disposició Addicional Onzena del Text refós de la Llei de l’impost sobre societats (TRLIS).

La Inspecció de l’AEAT va sostenir, però, que:

  • encara que formalment existien un local afecte i una persona contractada a jornada completa,
  • la comunitat de béns no desenvolupava realment una activitat econòmica, ja que aquesta estructura empresarial no tenia justificació econòmica.

Com a conseqüència:

  • Va requalificar les rendes com a rendiments del capital immobiliari;
  • va denegar l’aplicació de la llibertat d’amortització;
  • va fer una liquidació incrementant la quota de l’IRPF en 365.090 euros, amb un deute total superior a 421.000 euros;
  • i va imposar una sanció de 182.545 euros per infracció de l’article 191 LGT.

Les reclamacions davant del TEAR, el TEAC i posteriorment el recurs contenciós administratiu davant de l’Audiència Nacional van ser desestimats. L’Audiència va entendre que, malgrat el compliment formal dels requisits de l’article 27.2 LIRPF, la infraestructura creada no responia a una veritable activitat econòmica i que el contribuent no havia acreditat la realitat d’aquesta activitat.

Objecte del recurs de cassació

El Tribunal Suprem admet el recurs per determinar dues qüestions d’interès casacional:

  1. Si el compliment dels requisits expressament previstos a l’article 27.2 LIRPF (local exclusivament destinat a l’activitat i empleat amb contracte laboral i jornada completa) és suficient per si mateix per qualificar l’arrendament d’immobles com a activitat econòmica o si l’Administració pot exigir requisits addicionals no previstos legalment, com ara la justificació econòmica dels mitjans emprats.
  2. Si escau excloure la responsabilitat sancionadora conforme a l’article 179.2.d) LGT quan el contribuent sosté una interpretació raonable de la norma en un context de dubtes interpretatius objectius.

Decisió del Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem admet a tràmit el recurs de cassació per apreciar que hi concorre interès casacional objectiu per a la formació de jurisprudència.  

Acte admès a tràmit del Tribunal Suprem, de data 29/04/2026, sobre l’arrendament d’immobles a familiars a valor de mercat i l’exempció a l’impost sobre el patrimoni

ANTECEDENTS I FETS

  • La controvèrsia té l’origen en una liquidació de l’impost sobre el patrimoni (exercici 2013) practicada per l’Agència Tributària de Catalunya al successor del contribuent mort. El causant havia aplicat l’exempció prevista per a les participacions en empresa familiar respecte d’una societat dedicada a l’arrendament d’immobles.
  • La Inspecció va considerar que part dels immobles de la societat no podien qualificar-se com a elements afectes a l’activitat econòmica perquè eren utilitzats pel mateix titular o per membres del grup familiar. Per això, va reduir l’abast de l’exempció i va girar una liquidació de l’impost sobre el patrimoni.
  • El contribuent va recórrer davant el TEARC, que va estimar parcialment la seva reclamació en entendre que els immobles arrendats a familiars a valor de mercat sí que es podien considerar afectes a l’activitat econòmica, seguint el criteri d’una consulta de la Direcció General de Tributs. El TSJ de Catalunya va confirmar aquest criteri i va desestimar el recurs interposat per la Generalitat.
  • La Generalitat va interposar recurs de cassació en considerar infringit l’article 6.3 del Reial decret 1704/1999.

Problema jurídic

  • La qüestió jurídica consisteix a determinar si els immobles d’una societat dedicada a l’arrendament, cedits al propi soci o a membres del seu grup familiar mitjançant contractes d’arrendament a preu de mercat, es poden continuar considerant elements afectes a l’activitat econòmica, o si, per contra, queden exclosos de forma automàtica per l’incís final de l’article 6.3 del subjecte 9 de subjecte familiars.

QUÈ SOL·LICITA LA PART RECURRENT AL TRIBUNAL SUPREM?

La Generalitat sol·licita que el Tribunal Suprem fixi com a criteri interpretatiu que:

  • Els béns cedits a l’ús personal del subjecte passiu o de qualsevol dels integrants del grup familiar mai no es poden considerar elements afectes a l’activitat econòmica, amb independència que hi hagi un contracte d’arrendament i que la renda s’hagi pactat a valor de mercat, en aplicació de l’article 6.3 del Reial decret 1704/1999.

Decisió de la interlocutòria

  • El Tribunal Suprem admet a tràmit el recurs de cassació perquè aprecia interès casacional objectiu per a la formació de jurisprudència. Encara no resol el fons del litigi.

Qüestió d’interès casacional

El Suprem considera necessari interpretar si:

  • Els immobles d’una entitat arrendadora cedits al subjecte passiu mateix o a familiars queden exclosos en tot cas de la condició d’elements afectes per raó d’aquest ús personal, o si poden conservar aquesta condició quan l’arrendament es realitza mitjançant contracte onerós i a preu de mercat.

A més, el Tribunal aprecia interès casacional perquè:

  • no hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem sobre aquesta concreta qüestió;
  • hi ha criteris contradictoris entre diferents seccions del TSJ de Catalunya;
  • la sentència recorreguda fonamenta la seva decisió en una consulta vinculant de la Direcció General de Tributs, cosa que també requereix aclariment sobre la seva incidència interpretativa.

Consulta vinculant de la Direcció General de Tributs, número V5271/2026, de 28/07/2026, sobre la reducció del 30% en la compensació per extinció de mutu acord de la relació laboral

FETS EXPOSATS PEL CONSULTANT

  • El consultant ha aconseguit un acord amb la seva empresa per extingir de mutu acord la seva relació laboral.
  • Com a conseqüència d’aquesta extinció, l’empresa us abonarà una compensació econòmica en un sol pagament. Aquest darrer element —la percepció en un únic període impositiu— resulta determinant per a la conclusió assolida per la DGT.

QÜESTIÓ PLANTEJADA

El consultant formula essencialment dues preguntes:

  1. Si la quantitat percebuda com a conseqüència de l’extinció de mutu acord té la consideració de rendiment del treball a efectes de l’IRPF.
  2. Si sobre aquesta quantitat es pot aplicar la reducció del 30 % prevista a l’article 18.2 LIRPF per a determinats rendiments del treball irregulars.

CONTESTACIÓ DE LA DGT I FONAMENTS JURÍDICS

La DGT respon afirmativament a totes dues qüestions.

  • En primer lloc, considera que la compensació constitueix un rendiment íntegre de la feina. El fonament es troba a l’article 17.1 LIRPF, que comprèn dins aquesta categoria totes les contraprestacions o utilitats que derivin directament o indirectament del treball personal o de la relació laboral, sempre que no constitueixin rendiments d’activitats econòmiques.
  • Per tant, encara que la quantitat s’aboni precisament en ocasió de la finalització de la relació laboral, el seu origen continua estant en aquesta relació i, en conseqüència, tributa com a rendiment del treball.
  • En segon lloc, la DGT examina la possible aplicació de la reducció del 30% de l’article 18.2 LIRPF. Aquest precepte permet reduir determinats rendiments íntegres del treball, entre els quals els que reglamentàriament tinguin la consideració d’obtinguts de manera notòriament irregular en el temps, sempre que s’imputin en un únic període impositiu.
  • La clau es troba a l’article 12.1.f) del Reglament de l’IRPF, que qualifica expressament com a rendiments del treball obtinguts de manera notòriament irregular en el temps les:
  • Quantitats satisfetes per l’empresa als treballadors per la resolució de mutu acord de la relació laboral.
  • El Reglament estableix, a més, que per a aquests rendiments la reducció de l’article 18.2 LIRPF només és aplicable quan s’imputin en un únic període impositiu.
  • Atès que, segons els fets declarats, la compensació es percebrà en un sol pagament, la DGT entén complerta aquesta condició i conclou que el contribuent pot aplicar la reducció del 30% prevista a l’article 18.2 LIRPF.
  • Convé subratllar que, en el raonament concret d’aquesta consulta, la reducció no es fonamenta en l’existència d’un període de generació superior a dos anys, sinó a la segona categoria que preveu l’article 18.2: la qualificació reglamentària de la renda com a notòriament irregular en el temps, establerta expressament per l’article 12.1.f) RIRPF.

 

Consulta vinculant de la Direcció General de Tributs, número V1450/2026, de 9/06/2026, sobre la deducció de l’IVA suportat en combustible, reparacions i manteniment de vehicles

FETS EXPOSATS PER LA CONSULTANT

  • La consultant és una societat mercantil dedicada a la publicitat al sector de l’automoció, que fa rodatges tant al territori d’aplicació de l’IVA espanyol com a altres Estats membres de la Unió Europea i a tercers països.
  • Per desenvolupar la seva activitat va adquirir vehicles. Aquestes adquisicions van ser objecte d’una comprovació tributària, com a conseqüència de la qual l’Administració va determinar que el percentatge de deducció de l’IVA suportat en la seva adquisició era del 50%, ja que no s’havia acreditat un percentatge d’afectació diferent.
  • L’existència d’aquest acte administratiu previ resulta especialment rellevant per a la resposta de Tributs.

QÜESTIÓ PLANTEJADA

La societat pregunta per la deduïbilitat de l’IVA suportat respecte de les despeses relacionades amb els vehicles propis i amb els vehicles objecte dels rodatges publicitaris. Concretament, consulta sobre:

  • proveïment o combustible;
  • reparacions i manteniment;
  • assegurances; i
  • taxes i impostos.

La qüestió de fons consisteix, per tant, a determinar si el percentatge d’afectació del 50% fixat respecte de l’adquisició dels vehicles condiciona també la deducció de l’IVA corresponent a les despeses associades a utilitzar-les.

CONTESTACIÓ DE LA DGT I FONAMENTS JURÍDICS

La DGT parteix que la societat consultant té la consideració d’empresari o professional a efectes de l’IVA, d’acord amb els articles 4 i 5 de la Llei 37/1992 (LIVA). Per això, les operacions realitzades en l’exercici de la seva activitat empresarial al territori d’aplicació de l’impost queden sotmeses al règim general de l’IVA.

  1. a) La DGT accepta com a premissa el 50% d’afectació fixat a la comprovació anterior Tributs no revisa en aquesta consulta el percentatge d’afectació dels vehicles determinat en el procediment de comprovació. Invoca per a això l’article 39 de la Llei 39/2015, d’acord amb el qual els actes administratius es presumeixen vàlids i produeixen efectes des que es dicten, i els actes adoptats pels òrgans administratius en l’àmbit de les seves competències han de ser observats pels altres òrgans administratius.

Per això, la contestació s’emet partint de l’existència d’un acord de liquidació que va establir una afectació del vehicle del 50%, ja que no s’ha provat cap altre percentatge.

  1. b) Regla general d’afectació i presumpció del 50% per als vehicles
  • L’article 95 LIVA estableix, com a principi, que no són deduïbles les quotes corresponents a béns i serveis que no s’afectin directament i exclusivament a l’activitat empresarial o professional.
  • Tot i això, el mateix article introdueix un règim particular per a determinats béns d’inversió. En el cas dels automòbils de turisme, acreditada almenys la seva afectació parcial a l’activitat empresarial, es presumeix una afectació del 50%, llevat dels supòsits específics per als quals la Llei estableix una presumpció del 100%.
  • Entre aquests últims hi ha, per exemple, els vehicles utilitzats pels seus fabricants en proves, assaigs, demostracions o promoció de vendes, els utilitzats per representants o agents comercials en els desplaçaments professionals i els destinats a serveis de vigilància.
  • La presumpció del 50% no és inamovible: el subjecte passiu pot acreditar mitjançant mitjans de prova admesos en dret un grau d’utilització empresarial diferent. La mera comptabilització del vehicle o la seva inclusió en registres fiscals no constitueix, per si mateixa, prova suficient.
  1. c) Combustible, reparacions i manteniment: no s’hi aplica automàticament el 50% del vehicle

Aquest és l’aspecte central de la consulta.

  • La DGT recorda que l’article 95.Quatro LIVA estén les regles anteriors a determinats béns i serveis directament relacionats amb els vehicles, entre els quals hi ha accessoris i recanvis, combustibles i carburants, aparcaments i peatges i els serveis de rehabilitació, renovació i reparació.
  • Tot i això, recolzant-se expressament a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Tributs conclou que la deducció de l’IVA d’aquestes despeses s’ha d’analitzar separadament de la deducció corresponent a l’adquisició del vehicle.
  • En conseqüència, que el vehicle tingui reconegut un percentatge d’afectació del 50% no vol dir que el combustible o les reparacions siguin necessàriament deduïbles també al 50%.
  • La DGT assenyala que les quotes d’IVA del combustible seran deduïbles quan el seu consum estigui afectat a l’activitat empresarial i en la mesura que previsiblement s’utilitzarà en aquesta activitat. El mateix criteri és aplicable a les altres adquisicions de béns i serveis relacionats amb el vehicle.
  • Això permet, en principi, que el grau de deducció d’aquestes despeses sigui diferent del reconegut per a l’adquisició del mateix automòbil, sempre que es pugui acreditar suficientment la afectació empresarial concreta de la despesa.
  • La càrrega probatòria correspon al subjecte passiu: l’afectació del combustible i de la resta de béns i serveis utilitzats al vehicle s’ha de demostrar mitjançant qualsevol mitjà de prova admès en dret.
  1. d) Assegurances: no existeix IVA suportat deduïble

La resposta és diferent respecte de les primes d’assegurances.

  • L’article 20.U.16è LIVA declara exemptes d’IVA les operacions d’assegurança, reassegurança i capitalització. En conseqüència, les primes d’assegurança no generen una quota d’IVA suportat susceptible de deducció.
  • Per tant, no es tracta pròpiament de determinar un percentatge d’afectació o deducció: simplement no hi ha una quota d’IVA suportada que es pugui deduir.
  1. e) Taxes i impostos: tampoc no existeix IVA suportat susceptible de deducció
  • La DGT aconsegueix una conclusió semblant respecte de les taxes i els tributs satisfets per la societat que no estiguin subjectes a l’IVA.
  • Amb fonament a l’article 7.8.º LIVA, els lliuraments de béns i prestacions de serveis realitzats directament per les administracions públiques sense contraprestació o mitjançant contraprestació de naturalesa tributària es troben, en els termes establerts per aquest precepte, no subjectes a l’IVA.
  • En conseqüència, quan les taxes i els impostos satisfets no estan subjectes a l’IVA, no incorporen una quota d’IVA suportat i, per tant, no hi ha cap quantitat susceptible de deducció.

  

CALENDARI FISCAL SETEMBRE

 

Fins al 14 de setembre

Intrastat- estadística comerç intracomunitari

  • Agost 2026. Obligats a subministrar informació estadística

Fins al 21 de setembre

RENDA I SOCIETATS

  • Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, derivades d’accions i participacions de les Institucions d’Inversió Col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

Agost 2026. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

  • Juliol i agost 2026. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
  • Sol·licitud de devolució per subjectes passius al règim simplificat de l’IVA i que exerceixin l’activitat de transport de viatgers o de mercaderies per carretera, per adquirir determinats mitjans de transport: 308

 

 

IMPOST SOBRE LES COSINES D’ASSEGURANCES

  • Juliol i agost 2026: 430

IMPOSTOS ESPECIALS DE FABRICACIÓ

  • Juny 2026. Grans empreses: 561, 562, 563
  • Agost 2026: 548, 566, 581
  • Agost 2026: 573 (Autoliquidació), A24 (Sol·licitud de devolució)
  • Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT

  • Agost 2026. Grans empreses: 560

IMPOST SOBRE LES TRANSACCIONS FINANCERES

  • Agost 2026: 604

IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

  • Agost 2026. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592
  • Any 2026. Impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica. Autoliquidació i pagament fraccionat: 583

Fins al 30 de setembre

IVA

  • Any 2025. Sol·licitud de devolució de l’IVA suportat: 360, 361
  • Agost 2026. Autoliquidació: 303
  • Agost 2026. Grup d´entitats. Model individual: 322
  • Agost 2026. Grup d’entitats, model agregat: 353
  • Agost 2026. Operacions assimilades a les importacions: 380
  • Primer trimestre 2026: sol·licitud de reemborsament de les quotes tributàries suportades relatives a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, a les Casernes Generals Internacionals d’aquesta Organització i als Estats part en aquest Tractat: 364
  • Primer trimestre 2026: sol·licitud de reemborsament de les quotes tributàries suportades per les forces armades dels Estats membres de la UE: 381

IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

  • Juliol i Agost 2026. Impost sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Presentació comptabilitat i llibre d’existències

Declaració informativa mensual de les operacions realitzades pels empresaris o professionals adherits al sistema de gestió de cobraments a través de qualsevol tipus de targetes i mitjançant pagaments associats a números de telèfon mòbil

  • Agost 2026: 170

Declaració informativa mensual de comptes a tota classe d’institucions financeres i resum anual de retencions i ingressos a compte sobre rendiments del capital mobiliari i rendes obtingudes per la contraprestació derivada de comptes a tota classe d’institucions financeres

  • Agost 2026: 196

 

 

 

 

 

 

CALENDARI FISCAL OCTUBRE

 

Fins el 13 d’octubre

Intrastat- estadística comerç intracomunitari

  • Setembre 2026. Obligats a subministrar informació estadística

Fins al 20 d’octubre

RENDA I SOCIETATS

  • Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, derivades d’accions i participacions de les Institucions d’Inversió Col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

Setembre 2026. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

Tercer trimestre 2026: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 136, 210, 216

PAGAMENTS FRACCIONATS RENDA

Tercer trimestre 2026:

  • Estimació directa: 130
  • Estimació objectiva: 131

 

PAGAMENTS FRACCIONATS SOCIETATS I EP DE NO RESIDENTS

Exercici en curs:

  • Règim general: 202
  • Règim de consolidació fiscal (grups fiscals): 222

IVA

  • Setembre 2026. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
  • Tercer trimestre 2026. Autoliquidació: 303
  • Tercer trimestre 2026. Declaració-liquidació no periòdica: 309
  • Tercer trimestre 2026. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
  • Tercer trimestre 2026. Operacions assimilades a les importacions: 380
  • Sol·licitud de devolució de quotes reemborsades a viatgers per empresaris en recàrrec d’equivalència: 308
  • Sol·licitud de devolució per subjectes passius al règim simplificat de l’IVA i que exerceixin l’activitat de transport de viatgers o de mercaderies per carretera, per adquirir determinats mitjans de transport: 308
  • Reintegrament de compensacions en el règim especial de l’agricultura, la ramaderia i la pesca: 341

IMPOST SOBRE LES COSINES D’ASSEGURANÇA

  • Setembre 2026: 430

IMPOSTOS ESPECIALS DE FABRICACIÓ

  • Juliol 2026. Grans empreses: 561, 562, 563
  • Setembre 2026: 548, 566, 581
  • Setembre 2026: 573 (Autoliquidació), A24 (Sol·licitud de devolució)
  • Tercer trimestre 2026: 521, 522, 547
  • Tercer trimestre 2026: activitats V1, F1: 553 (establiments autoritzats per portar la comptabilitat en suport paper)
  • Tercer trimestre 2026: sol·licituds de devolució: 506, 507, 508, 524, 572
  • Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT

  • Setembre 2026. Grans empreses: 560
  • Tercer trimestre 2026. Excepte grans empreses: 560

IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

  • Setembre 2026. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592
  • Tercer trimestre 2026. Impost sobre els gasos fluorats amb efecte d’hivernacle. Autoliquidació: 587. Sol·licitud de devolució: A23. Presentació comptabilitat d’existències
  • Tercer trimestre 2026. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592. Sol·licitud de devolució: A22
  • Any 2026. Impost sobre l’emmagatzematge de combustible nuclear gastat i residus radioactius a instal·lacions centralitzades. Tercer pagament fraccionat: 585
  • Any 2026. Impost sobre el valor de l’extracció de gas, petroli i condensats. Pagament fraccionat: 589

IMPOST ESPECIAL SOBRE EL CARBÓ

  • Tercer trimestre 2026: 595

IMPOST SOBRE LES TRANSACCIONS FINANCERES

  • Setembre 2026: 604

 

APORTACIÓ A REALITZAR PELS PRESTADORS DEL SERVEI DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL TELEVISIU I PELS PRESTADORS DEL SERVEI D’INTERCANVI DE VÍDEOS A TRAVÉS DE PLATAFORMA D’ÀMBIT GEOGRÀFIC ESTATAL O SUPERIOR AL D’UNA COMUNITAT AUTÒNOMA

  • Pagament a compte 3P 2026: 793

Fins al 30 d’octubre

IVA

  • Setembre 2026. Autoliquidació: 303
  • Setembre 2026. Grup d’entitats, model individual: 322
  • Setembre 2026. Grup d’entitats, model agregat: 353
  • Setembre 2026. Operacions assimilades a les importacions: 380

IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

  • Tercer trimestre 2026. Impost sobre el dipòsit de residus a abocadors, la incineració i la coincineració de residus. Autoliquidació: 593

Fins al 31 d’octubre

IVA

  • Setembre 2026: finestreta única – règim d’importació: 369
  • Tercer trimestre 2026. Finestreta única – règim exterior i de la unió: 369


Descarregar en PDF

Categorías Destacadas

Información de contacto

Escríbenos